El Windows 3.0 representà la 3ª versió del Microsoft Windows; presentat el 22 de Maig de 1990, en 6 disquets de 3,5", va ser la primera versió de Windows amb èxit (vegeu Història de Microsoft Windows) amb 10 milions de còpies venudes, convertint-se en la major font d'ingressos de Microsoft.
El primer PC distribuït amb aquest Windows fou un de Zenith Data Systems, que ja havia venut equips anteriorment amb altres versions de Windows i havia pressionat a Microsoft per desenvolupar un nou entorn gràfic degut a que Zenith tenia com a competidor directe en equips per a facultats i universitats Apple.
Degut al seu entorn gràfic (GUI), va ser un rival dur per al Apple Macintosh i el Commodore Amiga. Va ser substituït pel Windows 3.1.
lunes, 14 de junio de 2010
web 2.0
El terme Web 2.0 (emprat des del 2006 fins a l’actualitat) s’associa habitualment amb les aplicacions web que faciliten la compartició interactiva d’informació, el disseny centrat en l’usuari i la col·laboració dins el World Wide Web. Alguns exemples del Web 2.0 serien les comunitats basades en web, les xarxes socials, els llocs de compartició de vídeos, els wikis i els blocs. Un lloc Web 2.0 permet als seus usuaris interactuar amb altres usuaris o canviar el contingut del lloc; en front dels llocs web no interactius on els usuaris es limiten a mirar passivament la informació que se’ls proporciona.
El concepte Web 2.0 va ser esmentat per primer cop per O'Reilly Media el 2004,[1] referint-se a la percepció que la segona generació de la Web es basava en comunitats i en serveis d'allotjament (hosting en anglès), com ara els espais web de treball en xarxa,[2] les wikis, i Folksonomy folksonomies[3] que faciliten la col·laboració i en el fet de compartir entre usuaris espais per a fotografies, textos i vincles amb altres "llocs Web" (Web-sites), els tres exemples més clars són Flickr,[4] del.icio.us[5] i Youtube. O'Reilly Media va titular una sèrie de conferències al voltant d'aquest concepte i des d'aleshores ha estat àmpliament adoptat.
Encara que el terme suggereix una nova versió de la Web, no fa referència a una actualització o evolució d'Internet o de la tecnologia específica de la World Wide Web, però sí que es refereix als canvis que es fan en l'ús de la plataforma. D'acord amb Tim O'Reilly,[6] "Web 2.0 és la revolució del negoci en la indústria dels ordinadors causat per la mobilitat de la plataforma d'Internet, i un intent d'entendre les regles per a l'èxit sobre el que és nou a la plataforma"[7] La web 3.0, suggerida per analogia, seria la web semàntica o intel·ligent, que selecciona els continguts d'acord amb les preferències de l'usuari alhora que en permet la interacció.
Alguns experts en tecnologia, principalment Tim Berners-Lee, han qüestionat el terme considerant que s'ha magnificat, molts dels components tecnològics de "Web 2.0" ja eren presents en la creació de la primera World Wide Web.
El concepte Web 2.0 va ser esmentat per primer cop per O'Reilly Media el 2004,[1] referint-se a la percepció que la segona generació de la Web es basava en comunitats i en serveis d'allotjament (hosting en anglès), com ara els espais web de treball en xarxa,[2] les wikis, i Folksonomy folksonomies[3] que faciliten la col·laboració i en el fet de compartir entre usuaris espais per a fotografies, textos i vincles amb altres "llocs Web" (Web-sites), els tres exemples més clars són Flickr,[4] del.icio.us[5] i Youtube. O'Reilly Media va titular una sèrie de conferències al voltant d'aquest concepte i des d'aleshores ha estat àmpliament adoptat.
Encara que el terme suggereix una nova versió de la Web, no fa referència a una actualització o evolució d'Internet o de la tecnologia específica de la World Wide Web, però sí que es refereix als canvis que es fan en l'ús de la plataforma. D'acord amb Tim O'Reilly,[6] "Web 2.0 és la revolució del negoci en la indústria dels ordinadors causat per la mobilitat de la plataforma d'Internet, i un intent d'entendre les regles per a l'èxit sobre el que és nou a la plataforma"[7] La web 3.0, suggerida per analogia, seria la web semàntica o intel·ligent, que selecciona els continguts d'acord amb les preferències de l'usuari alhora que en permet la interacció.
Alguns experts en tecnologia, principalment Tim Berners-Lee, han qüestionat el terme considerant que s'ha magnificat, molts dels components tecnològics de "Web 2.0" ja eren presents en la creació de la primera World Wide Web.
ajax
AJAX són les sigles de Asynchronous Javascript And Xml, (JavaScript asíncron i XML), un conjunt de tecnologies que permeten actualitzar continguts web sense haver de tornar a carregar la pàgina. Això obre la porta a pàgines web interactives.
Ajax és asíncron en tant que les dades addicionals són demanades i carregades en un segon pla, sense interferir en la presentació i el comportament de la pàgina. Habitualment les funcions d'Ajax es criden des del llenguatge JavaScript. Les dades són adquirides usant l'objecte XMLHttpRequest, que està disponible als llenguatges d'script que corren en navegadors moderns, o també usant Remote Scripting en navegador que no suportin XMLHttpRequest. En qualsevol cas, no és necessari que el contingut asíncron sigui formatat en XML.
Ajax és multiplataforma i es pot usar en diversos sistemes operatius, arquitectures de computador i navegadors web, ja que es basa en estàndards oberts com JavaScript i DOM. Hi ha implementacions open source de frameworks i llibreries.
Una possible tècnica per programar en AJAX és mitjançant un motor AJAX (escrit en JavaScript). Aquest motor és l'encarregat de mostrar la interfície gràfica i comunicar-se amb el servidor. Mitjançant AJAX, l'usuari no es connecta directament amb el servidor, sinó que primer ho fa amb el motor d'AJAX i aquest és el que fa la sol·licitud al servidor. Un cop això, el servidor retorna la sol·licitud que passa a través del motor i renderitza el resultat, de manera que mai es veurà la pàgina completament blanca com passa amb els models clàssics d'aplicacions web.
Exemples d'aplicacions que usen AJAX són Google Maps, Gmail, fotocodex, Orkut, Flickr, A9.com, ZK Demo, eyeOS i OpenKM.
Ajax és asíncron en tant que les dades addicionals són demanades i carregades en un segon pla, sense interferir en la presentació i el comportament de la pàgina. Habitualment les funcions d'Ajax es criden des del llenguatge JavaScript. Les dades són adquirides usant l'objecte XMLHttpRequest, que està disponible als llenguatges d'script que corren en navegadors moderns, o també usant Remote Scripting en navegador que no suportin XMLHttpRequest. En qualsevol cas, no és necessari que el contingut asíncron sigui formatat en XML.
Ajax és multiplataforma i es pot usar en diversos sistemes operatius, arquitectures de computador i navegadors web, ja que es basa en estàndards oberts com JavaScript i DOM. Hi ha implementacions open source de frameworks i llibreries.
Una possible tècnica per programar en AJAX és mitjançant un motor AJAX (escrit en JavaScript). Aquest motor és l'encarregat de mostrar la interfície gràfica i comunicar-se amb el servidor. Mitjançant AJAX, l'usuari no es connecta directament amb el servidor, sinó que primer ho fa amb el motor d'AJAX i aquest és el que fa la sol·licitud al servidor. Un cop això, el servidor retorna la sol·licitud que passa a través del motor i renderitza el resultat, de manera que mai es veurà la pàgina completament blanca com passa amb els models clàssics d'aplicacions web.
Exemples d'aplicacions que usen AJAX són Google Maps, Gmail, fotocodex, Orkut, Flickr, A9.com, ZK Demo, eyeOS i OpenKM.
OPENOFFICE
Pròpiament denominat OpenOffice.org (no OpenOffice, a causa d'una disputa de marques), és un projecte comunitari per crear una paquet ofimàtic basada en codi obert (amb llicència LGPL), procedent d'una versió antiga de StarOffice de Sun Microsystems.
Pot llegir i escriure directament els fitxers creats amb els programes de Microsoft Office Word, Excel i Power Point, i a més, i a diferència d'aquest, permet fer servir els formats ODF, que són estàndard ISO, IEC i OASIS.
La mida dels fitxers desats en els formats ODF és força menor a la mida dels fitxers equivalents desats amb els formats de Microsoft Office.
Existeixen versions d'OpenOffice.org per a Microsoft Windows, GNU/Linux, Solaris i MacOS.
Les versions més recents d'StarOffice estan basades en el codi base de l'OpenOffice.org (de forma similar a la relació existent entre Netscape Navigator i Mozilla).
Pot llegir i escriure directament els fitxers creats amb els programes de Microsoft Office Word, Excel i Power Point, i a més, i a diferència d'aquest, permet fer servir els formats ODF, que són estàndard ISO, IEC i OASIS.
La mida dels fitxers desats en els formats ODF és força menor a la mida dels fitxers equivalents desats amb els formats de Microsoft Office.
Existeixen versions d'OpenOffice.org per a Microsoft Windows, GNU/Linux, Solaris i MacOS.
Les versions més recents d'StarOffice estan basades en el codi base de l'OpenOffice.org (de forma similar a la relació existent entre Netscape Navigator i Mozilla).
Llicència de documentació lliure de GNU
La Llicència de documentació lliure de GNU (GNU Free Documentation License, GNU FDL o GFDL, en anglès) és una llicència per a contingut obert, dissenyada per la Free Software Foundation (FSF) per al projecte GNU.
Aquesta llicència va ser dissenyada per a documentació de programari i altres referències i materials institucionals. Estipula que qualsevol còpia del material, fins i tot de ser modificat, ha de portar la mateixa llicència. Les esmentades còpies poden ser venudes però, de ser produïdes en quantitat, han de ser distribuïdes en un format que garanteixi futures edicions. Wikipedia és el major projecte que utilitza aquesta llicència.
Moltes persones i grups consideren a GFDL com una llicència no lliure, degut en part a l'ús de text "invariable" que no pot ser modificat o eliminat i la ben intencionada però exagerada prohibició en contra de sistemes DRM (Digital Rights Management, o gestió de drets digitals), la qual afecta també alguns usos vàlids. Fins al 16 de març de 2006 el projecte Debian així ho considerava, però ja fa distinció explícita sobre l'existència de seccions invariants, que serien les que impedirien la inclusió d'aquests documents a la secció principal (main) del projecte.
RSS
RSS és un una família de formats de canals web XML utilitzat per a publicar continguts actualitzats freqüentment com ara llocs de notícies, weblogs o podcasts, i per mitjà del qual es pot compartir la informació i usar-la en altres llocs web o programes. És en essència una sindicació de continguts.
El principal avantatge del sistema és l'agilitat, ja que es fa innecessari haver de descarregar les imatges i els altres elements de la web, descarregant-ne només els titulars. I també el poder ajuntar el contingut de molts llocs web en un sol espai.
Un programa que usa RSS s'anomena agregador, i n'hi ha de molts tipus. Incrustats a navegadors web, widgets per l'escriptori, en programes de correu electrònic, en pàgines web dedicades i en programes dedicats.
L'acrònim RSS es refereix als següents formats: Really Simple Syndication (RSS 2.0), RDF Site Summary (RSS 0.9 i 1.0), o Rich Site Summary (RSS 0.91).
Tot i que els formats RSS existeixen des del Març de 1999, la icona RSS ("") no es va usar àmpliament fins el 2005-2006.
El principal avantatge del sistema és l'agilitat, ja que es fa innecessari haver de descarregar les imatges i els altres elements de la web, descarregant-ne només els titulars. I també el poder ajuntar el contingut de molts llocs web en un sol espai.
Un programa que usa RSS s'anomena agregador, i n'hi ha de molts tipus. Incrustats a navegadors web, widgets per l'escriptori, en programes de correu electrònic, en pàgines web dedicades i en programes dedicats.
L'acrònim RSS es refereix als següents formats: Really Simple Syndication (RSS 2.0), RDF Site Summary (RSS 0.9 i 1.0), o Rich Site Summary (RSS 0.91).
Tot i que els formats RSS existeixen des del Març de 1999, la icona RSS ("") no es va usar àmpliament fins el 2005-2006.
webtop
Una web Desktop o webtop és un sistema d'aplicació per a la integració d'aplicacions per mitjà de workspace en xarxa. És un escriptori virtual en la web, funcionant en un navegador web com programari. Els webtop, sovint es caracteritzen per un entorn similar al de Windows, Mac o Linux, però ara, a l'estar depenent d'internet, es considera que tenen molt més funcionalitat. L'avantatge de l'ús d'aquests mecanismes és la capacitat de guardar el treball i la configuració a través d'Internet cosa que els Desktop convencionals no poden fer.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)